|
|
|
@ -138,7 +138,7 @@ e dissi ch’al suo nome il mio disire |
|
|
|
apparecchiava grazïoso loco. |
|
|
|
El cominciò liberamente a dire: |
|
|
|
«Tan m’abellis vostre cortes deman, |
|
|
|
qu’ieu no me puesc ni voill a vos cobrire. |
|
|
|
qu’ieu no me puesc ni voill a vos cobrire. |
|
|
|
Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan; |
|
|
|
consiros vei la passada folor, |
|
|
|
e vei jausen lo joi qu’ esper, denan. |
|
|
|
|